Rosella

Per la meva neboda, Poppy, nascuda el 15 de febrer de 2018

Bevinguda al món, petita rosella,
m’has recordat que la vida és bella.
Però quan bresollava el teu cos tan fràgil,
vaig preguntar-me si la vida és inútil.

El món és ple de tristesa i de guerra,
a mà esquerra, pobresa, i mort a mà dreta.
Però, com després de l’hivern arriba la primavera,
després d’una pèrdua vas néixer, rosella.

El nom em recorda d’una guerra molt famosa,
en què milions i milions d’innocents van caure.
En commemoració hi ha una icona molt bella,
que va créixer de la lluita, la petita rosella.

Amb fulles de verd i pètals de vermell,
la rosella ens recorda d’un desig que és molt vell.
Quan ens donen la guerra, els responem amb pau,
oferim tranquil·litat en lloc de la caos.

El món és una merda, hem de confessar-ho,
però nosaltres posseïm la clau per a millorar-lo.
Vivim com volem i acceptem el mateix per tothom,
i entenem també, rosella, que som només el que som.

Seràs sempre perfecta, ho puc veure als teus ulls,
donaràs anys de felicitat als teus pares orgullosos.
Passi el que passi, recorda, per sempre,
que la vida és teva, petita Rosella.